L'Orde del Cister. Els monestirs cistercencs a la Catalunya Nova (Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges) [Fitxer informàtic] / Oriol Quesada Caballé ; [dirigit per: Ignasi J. Baiges i Jardí]
Quesada Caballé, Oriol


2019
Dirigida per: Baiges i Jardí, Ignasi J.. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, [2018]
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

En el següent treball s'analitzen els aspectes generals que envolten l'Orde del Císter (com ara els seus orígens i la seva fundació) i l'arribada de l'orde religiós a la Catalunya Nova mitjançant els monestirs. Es defineixen temes de certa importància com l'organització que seguien els monjos que vivien als monestirs, les funcions d'aquests en tasques de repoblació a Catalunya i els efectes que produïen sobre el territori. Finalment es prenen com a exemples els tres monestirs més grans, importants i coneguts d'aquest orde: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. De cadascun d'ells s'explica de manera breu la seva història des de la seva fundació fins als nostres dies.

La Geometria del còdex 80 (s. XII) de la catedral de Tortosa / Josep Lluís i Ginovart, Ignasi J. Baiges i Jardí, Josep Alanyà i Roig
Lluís i Ginovart, Josep


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 45, núm. 2 (2015) , p. 803-851
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La geometria del còdex 80 de l'Arxiu Capitular de Tortosa ha estat tradicionalment atribuïda, com un text únic, a Gerbert d'Orlhac (c. 940-1003). Una nova lectura del text ens permet assegurar que es tracta d'un text de caràcter miscel·lani de geometria, compost per tres textos independents: una part pertany a la Geometria Incerti Auctoris apòcrifa de Gerbert d'Orlhac; una altra, al fragment De Nuptiis Philologiae et Mercurii de Marcià Capella (fl . 430) Ergasticis Schematibus, del llibre VII de la Geometria; i, finalment, s'hi llegeix una glossa als Elementa d'Euclides (c. 325-c. 265 aC.) d'Al-?ajjaj ibn Yusuf ibn Ma?ar (786-833). La interpretació de les proposicions de la geometria dóna el coneixement de la mesura indirecta de llocs als quals no es pot accedir amb l'instrumental medieval, és a dir, amb astrolabi, miralls, bastons i escaires.

Manual de Siurana (1229-1239) / [Ignasi J. Baiges i Jardí (Ed.)]



Barcelona : Fundació Noguera, 2021
407 p. ; 24 cm (Acta notariorum Cataloniae, 29) 
Bibliografia. Índex. Text en català i llatí.
ISBN 9788413032344

A Catalunya detectem la presència de notaris i de documentació notarial pròpiament dita des de mitjan segle XII, si deixem a part els rogataris que feien les funcions de notaris en els segles anteriors a la recepció del dret romà i dels usos sorgits entorn de l'Escola de Glossadors de Bolonya. La presència d'aquest material ha facilitat l'elaboració d'estudis sobre l'activitat de diverses notaries catalanes del segle XIII (Alcover, Terrassa i Vic, entre altres) i presentar l'edició de les notes, les imbreviaturae, que van redactar els seus detentors en aquesta època primerenca de la implantació del notariat a Catalunya. Si des del segle IX, la presencia majoritària d'escrivans vinculats a l'Església (levites, preveres, ardiaques, monjos, etc.) contrasta amb l'escassa activitat de laics fent les funcions de rogataris (generalment identificats com a laicus o per la seva professió, com és el cas d'algun iudex o magister), a partir de la segona meitat del segle XII aquests escrivans començaran a adaptar-se a la nova realitat, tot iniciant la seva transformació vers el notari públic, un professional investit de la fe pública per part de qui tenia la potestat de conferir-la. De la mateixa manera, l'escriptura, la carta altmedieval, amb un discurs documental vehiculat per la Llei Gòtica, esdevé l'instrumentum publicum, amb l'adaptació del seu formulari als nous corrents jurídics i a les noves figures contractuals que exigia la realitat econòmica i social del moment. Un dels canvis més significatius en l'activitat dels notaris catalans és la presència molt primerenca -a partir de la década dels anys vint del segle XIII- dels primers llibres de notes: Un d'aquests primers llibres és el més antic de la notaria de Siurana, l'únic que es conserva d'aquesta centúria. (Editorial).

El Memorial dels infants : edició crítica d'una font per a l'estudi de la infància a la Barcelona del segle XV / Salvatore Marino ; presentació d'Ignasi J. Baiges Jardí ; estudi introductori de Salvatore Marino, Daniel Piñol, Teresa Vinyoles
Marino, Salvatore


Barcelona : Fundació Noguera, 2019
168 p. ; 24 cm (Estudis, 77) 
Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788413030784

La publicació del Memorial dels infants de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona posa a l'abast dels estudiosos una font de primera mà per a l'estudi de la història hospitalària a la ciutat de Barcelona, i es mostra, una vegada més, la capacitat d'aquesta ciutat, de les seves institucions i els seus representants de posar-se al capdavant de les reformes hospitalàries que exigia la societat barcelonina de principis del segle XV, contemporàniament al que s'estava produint a altres ciutats europees com Siena, Florència, París, Milà o Nàpols. L'estudi previ a l'edició del Memorial ressalta el paper de l'escriptura com a eina fonamental per a la conservació, custòdia i gestió de la documentació que va generar l'Hospital. Ben aviat va sorgir la necessitat d'elaborar unes ordinacions per regular l'exercici, el correcte funcionament dels diferents serveis, la documentació que s'hi produïa, les obligacions dels oficials i treballadors, en definitiva, i en paraules dels autors, "ordenar de forma eficaç tot allò que era necessari per a l'organització de l'Hospital". Hi ha una clara voluntat de control de totes les activitats dutes a terme i de totes les persones involucrades, entre les quals les criatures que eren deixades a les seves portes, autèntiques protagonistes del Memorial i de molta altra documentació notarial. (Fundació Noguera).

La Societat jueva conversa en la Barcelona Baixmedieval, 1391-1440 / Xavier Pons Casacuberta ; [dirigida per: Josep Hernando Delgado, Ignasi J. Baiges i Jardí]
Pons i Casacuberta, Xavier


Girona : Universitat de Girona, 2019
1 recurs electrònic (657 p.)

La present tesi té com objectiu principal estudiar en profunditat el grup social del conversos de Barcelona des de tots els aspectes: socials, econòmics, professionals, familiars, religiosos, així com la seva relació entre ells i la resta de la societat. El context històric en el que desenvolupem la nostra investigació parteix cronològicament de l'agost de 1391, data en la que es produïren les conversions en massa dels jueus barcelonins. Els avalots de 1391, produïts pel profund malestar social i econòmic dels estaments baixos de la societat, van significar la ruptura de la coexistència entre jueus i cristians barcelonins. Les conseqüències d'aquests fets foren letals per a la comunitat jueva de la ciutat: d'una part, el 10 de setembre de 1392 s'abolí per sempre més l'aljama jueva de Barcelona; per l'altra, la majoria dels jueus es convertiren al cristianisme. Per tant, un nou grup social irromp en el cor de la societat cristiana, ja que els conversos, com a cristians, entren a formar part d'aquesta en tots els seus àmbits (legals, religiosos, econòmics...). Els conversos es trobaren immersos en una societat que abans els excloïa. Així mateix, aquesta societat es veu obligada a absorbir un nou grup social, amb les seves característiques i costums propis, que ella mateixa ha creat i que ara presenta una dificultosa integració. Les primeres mesures preses per les autoritats van anar encaminades a impedir que els nous adeptes al cristianisme tornessin a la seva antiga fe. Aquestes mesures van provocar la separació entre membres de la família nuclear, ultra d'altres de grau més llunyà i amics, puix que no tots van abjurar de la fe mosaica. Davant aquesta situació part dels conversos van decidir fugir cap a altres indrets on pogueren continuant vivint en la seva vertadera fe. La resta es quedaren per tal d'integrar-se en la nova societat en la que els havien inclòs.

Documents dels segles XI al XIV conservats a l'arxiu municipal de Besalú / Ignasi Baiges i Jardí, Mª Lluisa Cases Loscos
Baiges i Jardí, Ignasi J.


En: 001319 V Assemblea d'Estudis del seu Comtat (1983) : ponències i comunicacions. Besalú ; Olot : Amics de Besalú i el seu Comtat : Edicions el Bassegoda, 1986. p. 85-96

El Comtat de Barcelona / a cura de Ignasi J. Baiges i Jardí, Pere Puig i Ustrell



Ed. facsím.
Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2019
3 vols. ; 28 cm (Catalunya carolíngia, 7)  /  (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 107) 
Facsím., Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1986. Bibliografia. Índex. Conté: Primera part. Prefaci. Introducció. Diplomatari (doc. 1-572) -- Segona part. Diplomatari (doc. 573-1223) -- Tercera part. Diplomatari (doc. 1224-1545). Mapes. Índex.
ISBN 9788499654027

El llibre forma part del projecte de recerca Catalunya Carolíngia, que té com a objectiu publicar tot el corpus documental referent a Catalunya fins a l'any 1000. El volum VII recull els documents del comtat de Barcelona, a més d'un estudi introductori i un índex toponímic i onomàstic. Els textos, que mai s'havien publicat junts, procedeixen principalment dels fons de la catedral de Barcelona, del monestir de Sant Cugat i de l'antic arxiu comtal. El llibre posa a disposició dels historiadors documents sobretot de l'àmbit del dret privat (com testaments, vendes, donacions o permutes), que permeten estudiar l'evolució de la societat i l'economia de l'època. L'obra completa comprendrà l'edició de més de sis mil documents que tenen un interès excepcional per a la història dels segles IX i X no tan sols de Catalunya, sinó també de l'Europa occidental dels temps carolingis.

La Geometría del còdex 80 (s. XII) de la catedral de Tortosa / Josep Lluís i Ginovart (ed.) ; Ignasi J. Baiges i Jardí, Josep Alanyà i Roig
Baiges i Jardí, Ignasi J.


[Tortosa] : Fundació Privada Duran & Martí, 2016
108 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia. Inclou la reproducció i la transcripció del Còdex. Text en català i llatí.

Documents dels segles XI al XIV conservats a l'Arxiu Municipal de Besalú / Ignasi Baiges i Jardí, M. Lluïsa Cases i Loscos
Baiges i Jardí, Ignasi J.


[S.l.] : Amics de Besalú i el seu Comtat, 1986?
[11] p. ; 24 cm
Separata de: V Assemblea d'Estudis del seu Comtat, p. 85-96. Notes. A la coberta: Amics de Besalú ; Patronat Francesc Eiximenis.

La predicació cristiana a la Catalunya baixmedieval. Un instrument de transformació cultural entre oralitat, escriptura, imatge, narracció, música i teatre [Fitxer informàtic] / Oriol Catalán Casanova ; [dirigida per Ignasi J. Baiges i Jardí]
Catalán Casanova, Oriol


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2013
Dirigida per: Baiges i Jardi, Ignasi J.. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2013
1 recur electrònic

A partir de la transcripció de sermons baixmedievals procedents dels fons del Monestir de Sant Cugat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, s'ha efectuat una anàlisis de les funcions de la predicació en la societat catalana baixmedieval. Amb aquest estudi s'ha volgut ampliar el camp d'estudi, centrat tradicionalment en els sermons de Vicent Ferrer, i donar una visió més diversa dels mètodes i funcionament de la predicació. La funció bàsica de la predicació és ensenyar doctrina i normes de comportament a la població laica. A més, apareixen altres funcions, com una funció lúdica, una més espiritual d'identificació personal amb Jesús, una funció social de lluita contra el joc, la prostitució. Cal recordar, però, que també hi havia sermons de croada, sermons militars, sermons de petició d'indulgència, sermons predicats als inicis de processos d'inquisició, sermons polítics, sermons d'aniversaris de mort, sermons per demanar pluja, contra la pesta... Finalment, destaca la funció de delimitació cultural o simbòlica entre grups religiosos amb els sermons predicats a jueus. En alguns d'aquests sermons, s'utilitzaven imatges negatives dels jueus, que juntament amb l'art i els tractats antijueus, tingueren un paper fonamental en l'esclat dels pogroms antijueus de 1348 i 1391.

Cort general de Montsó (1585), Montsó - Binèfar. Procés familiar del braç militar / a cura de: Ignasi J. Baiges i Jardí, Anna Rubió i Rodon, Elisa Varela i Rodríguez ; coordinat per Josep Maria Sans i Travé



Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, 1992
XVIII, 292 p. ; 25 cm (Textos jurídics catalans, 8. Lleis i costums) 
Referències bibliogràfiques. Índex. Textos en català i llatí.
ISBN 8439321333

Els Pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV / estudi i edició a cura de: Ignasi J. Baiges, Gaspar Feliu i Josep M. Salrach (dirs.) ; Pere Benito, [et al.]



Barcelona : Fundació Noguera, 2010
4 vols. (2057 p.) ; 24 cm (Diplomataris, 48-51) 
Bibliografia. Índexs. Textos en llatí i català.
ISBN 9788497799584

Uns anys desprès de la publicació dels tres volums que recullen la col·lecció de pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borell a Ramon Berenguer I, s'editen ara els corresponents a l'època de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Aquesta magnífica col·lecció tanca amb èxit l'ambiciós projecte d'edició dels pergamins d'època comtal conservats en la Secció Cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que fa uns anys iniciàren un grup de professors, investigadors i arxivers vinculats a diverses universitats i institucions arxivístiques de Catalunya. Els 1.147 documents que es publiquen ara, no se cenyeixen estrictament a la cronologia dels governs dels comtes esmentats. Abracen en realitat una cronologia més àmplia, que va des d'aproximadament l'any 900 fins al període 1162-1167, ja que es van trobar un nombre no pas petit de pergamins mal datats en el moment de catalogar-los. Estaven classificats com de l'època de Ramon Berenguer II (1076-1082), Berenguer Ramon II (1076-1097), Ramon Berenguer III (1097-1130) o Ramon Berenguer IV (1130-1162), quan, de fet, no ho eren.

Aportació a l'estudi de la gènesi documental del nomenament reial : els nomenaments d'oficials reials de Jaume II / Ignasi J. Baiges i Jardí
Baiges i Jardí, Ignasi J.


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 25 (2003) , p. 631-653
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.

Els Registres Officialium a la cancelleria de Jaume II: els oficials reials a Catalunya segons els nomenaments dels registres Officialium (1303 - 1327) [Microforma] / Ignasi Baiges Jardí; dirigida per Josefina Mateu Ibars
Baiges i Jardí, Ignasi J.


Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 1990
Dirigida per: Mateu Ibars, Josefina. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 1990
4 microfitxes 1445 fotog. ; 11 x 15 cm + 1 fullet (8 p. ; 16 cm) (Tesis doctorals microfitxades, 570. Universitat de Barcelona : 1990) 
Bibliografia. Inclou apèndix documental.
ISBN 84-7528-794-8

Lletres reials a la ciutat de Girona (1517 - 1713): Volum III, IV / estudi i edició a cura de M. Josepa Arnall i Juan, Anna Gironella i Delgà ; revisió a cura de Ignasi Baiges i Jardí, M. Elisa Varela Rodríguez



Girona ; Barcelona : Ajuntament de Girona : Fundació Noguera : Caixa de Girona, 2005
2 vols. ; 24 cm (Documents de l'Arxiu Municipal, 6-7)  /  (Diplomataris, 30-31) 
Referències bibliogràfiques. Índexs. A la part superior de la portada: Fundació Noguera. Textos en català i llatí.
ISBN 84-7935-782-7 (o.c.)

Continuació de la important tasca de publicació de les fonts municipals gironines que havia iniciat Josepa Arnall; Anna Gironella ha estat l'encarregada de completar i culminar aquesta edició. L'espai de temps tractat en aquests volums abasta des de l'inici del regnat de Carles I fins a l'ocupació militar del país per part de Felip V, és a dir, hi compren tot el període de la casa d'Àustria, fins a arribar -amb el Decret de Nova Planta- i la fi del modus català de relació entre municipalitat i reialesa.

Lletres reials a la ciutat de Girona (1293 - 1515): Volum I, II / estudi i edició a cura de M. Josepa Arnall i Juan, Anna Gironella i Delgà ; revisió a cura de Ignasi Baiges i Jardí, M. Elisa Varela Rodríguez



Girona ; Barcelona : Ajuntament de Girona : Fundació Noguera : Caixa de Girona, 2000
2 vols. (1091 p.) ; 24 cm (Diplomataris, 22-23)  /  (Documents de l'Arxiu Municipal, 4-5) 
Referències bibliogràfiques. Índexs. A la part superior de la portada: Fundació Noguera. Textos en català i llatí.
ISBN 84-7935-704-5 (o.c.)

Des del regnat de Jaume II fins a Ferran el Catòlic, però especialment abundants durant l'època del prolífic Pere el Cerimoniós, les lletres reials a la ciutat de Girona tenen la particularitat d'haver conservat el seu original a l'Arxiu Històric de la Ciutat, i no només la còpia en els registres de Cancelleria, fet que ha permès d'examinar-les en el seu estat originarl. Aquest primer volum recull les primeres 300 cartes, fins a l'any 1368, a banda d'un generós estudi històric, paleogràfic i diplomàtic de la mà de la malaguanyada doctora Arnall. El segon volum incorpora 400 cartes més que faran d'aquesta publicació una font molt important per la investigació dels tractes entre els comtes-reis i el municipi gironí, i per afegit pel coneixement de tota la Girona medieval. Una empresa a la que la Fundació Noguera sempre ha donat suport, ja sia amb la publicació dels llibres Verd i Vermell d'aquesta ciutat, així com demés obres definitives, com els altres diplomataris.

El Notariat català: origen i evolució / Ignasi J. Baiges i Jardí
Baiges i Jardí, Ignasi J.


En: 044914 Actes del I Congrés d'História del Notariat Català. Barcelona : Fundació Noguera, 1994. p. 131-166

Notes a peu de pàgina.

Els Pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I / estudi i edició a cura de Gaspar Feliu i Josep M. Salrach (dirs.) ; M. Josepa Arnall i Ignasi J. Baiges (coords.) ; Pere Benito, [et al.]



Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès, 1999
3 vols. ; 24 cm (Diplomataris, 18-19-20) 

Ens trobem potser davant d'una de les obres culminants de la tasca empresa per la Fundació Noguera. Un nombrós grup d'historiadors i paleògrafs ha atacat sense cap complex l'enorme tasca de publicar els pergamins comtals de Barcelona, en una primera fase els que abasten els temps que van de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Es tracta d'un treball del tot exitós, que en el seu primer volum abasta des de l'any 981 al 1029 i ve acompanyat d'una notable introducció multidisciplina. El segon volum que arriba fins l'any 1063, conté un total de 605 pergamins. Ningú dubta que aquesta edició, a banda de ser definitiva i d'agilitzar considerablement les seves tasques de recerca dels investigadors, serà un important graó en el coneixement de la implantació del feudalisme a Catalunya. L'últim dels volums d'aquest monumental projecte d'edició arriba fins l'any 1075, amb un increïble total final 963 documents, però també incorpora altres documents de difícil datació o que s'havien extraviat dins dels fons alt medievals i pertanyien a èpoques més tardanes. L'arxiu comtal de Barcelona assoleix en aquesta obra la condició de font més important, no només de Catalunya, sinó de tota Europa, per a documentar l'Alta Edat Mitjana i el complicat món feudal que en derivà.

Referències manresanes, en el Ms. 826 de la Biblioteca Universitària de Barcelona / Ignasi Baiges i Jardí
Baiges i Jardí, Ignasi J.


En: 001035 Miscel·lània d'Estudis Bagencs 3. Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1984. p. 127-132